divendres, 19 de desembre de 2008

Temps de recolliment


Tanco els ulls i penso en elles...

Les meves dues filles són l'eix de la meva existència. Què meravellós el demà, si penso en elles. Què meravellós el seu somriure, les seves abraçades i els seus petons, són mel per la meva boca.
És per això que tinc esperança i desitjos d'un món més saludable, més just.
Aprofitaré doncs aquests dies per estar amb elles i gaudir-ne plenament. Penso que és el millor que podem fer en aquest temps de recolliment, apropar-nos a les persones més pròximes i dir quant les estimem, ara i avui.
Us desitjo que trobeu allò que busqueu si és que ho busqueu. Si ja ho teniu agafeu-vos-hi ben fort.

Una abraçada i molts records.

Cierro los ojos y pienso en ellas...

Mis dos hijas son el eje de mi existencia. Qué maravilloso el mañana, si pienso en ellas. Qué maravilloso su sonrisa, sus abrazos y sus besos, son miel para mi boca.

Por eso tengo esperanza y deseos de un mundo más saludable, más justo.

Así que aprovecharé estos días para estar con ellas y disfrutarlas plenamente. Pienso que es lo mejor que podemos hacer en este tiempo de recogimiento, acercarnos a las personas más próximas y decir cuánto las queremos, ahora, hoy. Os deseo que encontreís aquello que buscáis si es que lo buscáis. Si ya lo tenéis cogeros bien fuerte a ello.

Un abrazo y muchos recuerdos a todos.


dimarts, 16 de desembre de 2008

Gaudint de la vida a Los Monegros





Aquest cap de setmana he compartit amistat i afició en una terra desconeguda per mi fins el moment. La meva sorpresa ha estat descobrir un lloc per gaudir de la vida, les olors de la terra, els colors, la seva gent.Vull donar les gracies al Lluís i el David, els meus companys inseparables, al Fernándo i Javier coneixedors pam a pam del paisatge i la història de Els Monegros, a la Mª Teresa, al Víctor, i al Manuel Arribas, del Círculo Fotográfico de Aragón, per la seva simpatia, amabilitat i professionalitat.


Este fin de semana he compartido amistad y afición en una tierra desconocida para mí hasta el momento. Mi sorpresa ha sido descubrir un lugar para disfrutar de la vida, el olor de su tierra, los colores, su gente. Quiero dar las gracias a Lluís y David, mis compañeros inseparables, a Fernando y Javier, conocedores palmo a palmo del paisaje y la historia de Los Monegros, a Mª Teresa, a Víctor y a Manuel Arribas, del Círculo Fotográfico de Aragón, por su simpatía, amabilidad y profesionalidad.




divendres, 12 de desembre de 2008

Aramunt Vell II






El poble abandonat d'Aramunt és ple de magraners. Al voltant de les edificacions trobes aquesta fruïta tant espectacular que, personalment, tant m'agrada.

El pueblo abandonado de Aramunt esta lleno de granados. Alrededor de las edificaciones encuentras esta fruta espectacular que, personalmente, tanto me gusta.


dimarts, 9 de desembre de 2008

Aramunt Vell




Aquests dies, gràcies a les indicacions de Josep Fàbrega, he tingut ocasió de visitar el poble d'Aramunt Vell. És un poble abandonat situat a la comarca del Pallars Jussà, a 20 km de Tremp. Allà vaig fer aquestes fotografies i vaig gaudir d'un bon dinar familiar a la població d'Aramunt Nou.


Estos días, gracias a las indicaciones de Josep Fàbrega, he tenido ocasión de visitar el pueblo de Aramunt Vell. Es un pueblo abandonado situado en la comarca del Pallars Jussà, a 20 km de Tremp. Allí hice estas fotografías y disfruté de una buena comida familiar en la población Aramunt Nou.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Desitjos volàtils





Ser prou lleuger per ésser endut pel vent, quina sensació. Dipositari d'innocents desitjos, desitjos volàtils escampats arreu.


Ser lo suficiente ligero para ser llevado por el viento, que sensación. Depositario de inocentes deseos, deseos volátiles desperdigados por todas partes.