divendres, 14 de novembre del 2008

Petits records de Cabo de Gata


6 comentaris:

Osselin ha dit...

Em quedo amb la primera encara que la tercera és molt com tu. La tercera et retrata molt bé.

Luis Calle ha dit...

Yo tambien me quedo con la primera... ha mejorado mucho desde que la vi por primera vez, y para bien!.
La segunda y tercera no puedo verlas ampliadas, pero ya sabes que de la última habría suprimido la mancha oscura de abajo a la izquierda

David Puente Tripiana ha dit...

Quins records...!!!
A mi personalment m'agrada més la tercera, la taca no em molesta pas.
La primera m'agrada tot el conjunt i l'encuadrament que li has donat.

Vive Malabar ha dit...

Cada día m'agrada mes aquest petit raconet, per la calitat i perque emana un calor molt "calid" valga la redundancia. Creo que tb me quedo con la 1( por su luz, y porque me gusta que se vea un trocito de la escalerilla) y la 3, (me gusta el recorte de la piedra en el cielo, la textura, y la pose del pajarillo!)

Encarna ha dit...

Gracies a tots per visitar el meu raconet i per les vostres aportacions.

Josep,
Tens un ull...
Aquesta fotografia em fa sentir molt bé.

Lluís,

Ara recordo que tu ja m'havies fet aquesta apreciació en la tercera. Provaré de fer-ho. No sé que pot passar però tens raó la segona i la tercera no es poden veure, saps que pot ser?.

David,

Que bé tenir noticies teves, espero que tot estigui bé.
Tens molta raó, quins records...
Jo ja hi tornaria. Vaig a fer una ullada al teu blog...

Olivia,

Ja ho veus, m'agrada la calidesa i la tendresa, encara que no estiguin de moda.
Si algo me gusta de la primera foto es precisamente la intervención de esa escalera. Lo del pajarillo fué una suerte, se quedo allí quieto para salir en la foto.

Juan ha dit...

Encarna, menys mal que t'has decidit a compartir el teu treball. Hauria estat una llàstima per als que estem (físicament) lluny de tu no vore aquestes imatges.

La primera foto, a més d'agradar-me més que les altres, es la que jo haguera volgut fer i no vaig poder. Cuan vaig anar al port, el darrer dia, era el migdia i el sol cremava, impossible fotografiar decentment.

I, sí, es clar que la tercera es molt com tu. Tranquila, la tendresa mai passa de moda.

Petons

Juan