Ser prou lleuger per ésser endut pel vent, quina sensació. Dipositari d'innocents desitjos, desitjos volàtils escampats arreu.
Ser lo suficiente ligero para ser llevado por el viento, que sensación. Depositario de inocentes deseos, deseos volátiles desperdigados por todas partes.
6 comentaris:
Els desitjos volàtils és bo que esdevinguin en satisfaccions permanents.
Como siempre tan delicada en los detalles!.
De esta sesión de "macros", aunque es un tema muy recurrente y el modelo escogido está fotografiado millones de veces... me quedo con la primera, aparte de que es la única que se amplia cuando clico sobre ella.
Una abraçada
Josep,
Bona reflexió i bon consell. Tots hauríem de perseguir més els nostres somnis o desitjos. Però bé alguns d'ells hauran de continuar volant, de moment.
Una abraçada!
Lluís,
Sí, és veritat però ja saps que m'agrada fer fotos de floretes, de fet ja m'has enganxat alguna vegada (a l'Enfoc). Espero que la sortida als Monegros ens aporti nou material.
He baixat la resolució i el tamany de la foto però no sembla ser això.
No sé perquè no s'obren.
Una abraçada i fins aviat!
Bonitos detalles, me gusta la primera.
Un beso.
Una col.lecció molt peculiar i gens volatil, si no amb força.
Cada una d'elles te ben remarcat el seu protagonista.
Em quedo amb les tres...!!!
Una abraçada. Ens veiem als Monegros.
Muchas gracias Fede por pasarte.
Un fuerte abrazo.
Moltes gràcies David, ens veíem als Monegros.
Una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada