Fa 1 setmana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
La meva llista de blogs
-
-
Fa 4 setmanes -
Fa 2 anys -
Fa 4 anys
-
Fa 4 anys -
Fa 4 anys -
Fa 4 anys -
Fa 5 anys -
Fa 5 anys
-
Fa 6 anys -
Fa 6 anys
-
Fa 6 anys -
Fa 7 anys
-
Fa 7 anys -
Fa 8 anys -
Fa 8 anys
-
Fa 9 anys -
Fa 9 anys -
Fa 9 anys -
Fa 11 anys -
Fa 11 anys -
Fa 11 anys -
Fa 11 anys -
Fa 11 anys -
Fa 12 anys
-
Fa 12 anys -
Fa 12 anys -
Fa 14 anys
-
Fa 17 anys
8 comentaris:
...me gustan aunque no estén con ese tono tan tuyo.
Hasta pronto, (hace un frió que pela).
¡Qué luz tan buena tenías y qué bien la aprovechaste! Me gusta sobre todo la segunda, el encuadre es de lo más acertado. Un abrazo, Encarna!!
Quina passada de fotos.
Ja t'imagino d'aquí allà fent una pila de fotos.
Fins aviat...un peto.
Yo pensaba que el barco de chanquete no existía...
Yo quiero ir allí...
Me gustan mucho las dos, la primera por la saturación de esas tablas y la segunda por el encuadre tan acertado. Se puede saber donde están hechas?Un abrazo Encarna
Fernando gracias,
Ya va bien hacer algo distinto para variar.
Espero verte pronto, y por lo que dices habrá que abrigarse bastante.
Es verdad Mariluz, de esas tardes en que la luz es preciosa y por esas tierras parece que más aún. Gracias por tu visita.
Molt bé David, exactament com tu dius. Aquest lloc el guardem per tornar-hi, eh? A veure si us animeu. Saps que jo havia vist aquest vaixell passant en cotxe quan vam estar-hi amb vosaltres però no sabia on era i casualitat el vaig trobar.
Existe Raúl, existe aunque el tiempo no pasa en vano pero eso también tiene su encanto. Te hubiera gustado, en el otro lado del barco hay muchos colorines.
Lluís, jo vull tornar-hi així que ja sabeu a veure si ens animem, encara que sigui per l’any vinent. No vaig poder estar més que 10’ perquè, com la primera vegada, el vaig veure tot passant amb el cotxe i vaig aturar-me al voral com vaig poder.
Gracias Fernando,
Ívamos de camino al Faro de Cabo de Gata, antes de llegar a la población de Pujaire viniendo nosotros desde Sierra Alhamilla. El nombre de la población más próxima no lo recuerdo ahora, pero siguiendo dirección Pujaire después de una rotonda, ahí está este espléndido tesoro fotográfico. Haber si tú que viajas mucho te acercas.
Que chulas....yo me apunto a ir tambien....como Luis (que copiona soy)
Publica un comentari a l'entrada